La fotografia i la natura m’han acompanyat tota la vida. Recordo els primers viatges cap a les muntanyes i valls del Ripollès i la Cerdanya, en companyia dels meus pares, la meva germana, i una Beirette del 1970, que la meva mare va regalar al meu pare com a regal de compromís.

La meva primera càmera reflex va ser una minolta analògica de segona mà, que vaig comprar per acabar els estudis, i que alhora em va servir per a fer els meus primers reportatges i col·laboracions.

Un cop graduat, i afiliat al Grup Fotogràfic Manlleu, va aparèixer per a mi la possibilitat de treballar com a fotoperiodista en un setmanari local. A partir d’aquí les col·laboracions en mitjans de comunicació han anat creixent, també les aspiracions, i les ganes de conèixer gent amb qui compartir somriures i experiències.

La meva segona llar. A mig camí entre el Cabrerès i la Plana de Vic. Un lloc on perdrem entre alzinars centenaris, i roures majestuosos. Tot el què puc demanar d’un entorn rural. A tant sols vint minuts de casa meva.	Un esport al que mai havia fet massa cas. Però, que des del 2007, quan vaig començar a col·laborar amb el Vic Tennis Taula, em va enlluernar per la seva concentració i dinamisme. Un repte que m’ha permès fotografiar al millors jugadors del planeta.	El factor humà. Gent amb la que he coincidit durant els meus encàrrecs, viatges, i reportatges. Hem compartit converses, somriures, àpats, i fins hi tot alguna fotografia. Són ells els qui realment donen sentit a aquesta feina.