Amb motiu de l’exposició “identitat pròpia” la periodista Sílvia Moreno entrevista a David Fajula

Explica’ns una mica que es plasma en aquesta exposició. Què hi podem trobar?
Primer de tot he de dir que aquest projecte més que una obra acabada és una recerca constant, presento imatges que tenen un major impacte del que el seu creador sabia a l’hora de projectar-ho. Més que una presentació d’una obra acabada, és una metodologia de treball.

Una metodologia de treball?
Tot va començar quan vaig sentir un professor meu dir-nos que per fer coses inèdites, ens havíem de fixar en coses que no fossin disseny gràfic, aquí el concepte es va començar a gestar. M’apassiona la idea de trobar inspiració fora de les fronteres del disseny gràfic. 

Et consideres un rupturista per aplicar aquesta metodologia?
No, per res. Vaig estudiar en una acadèmia, i el meu procés de treball és semblant a l’estàndard de la professió. La recerca d’imatges és una metodologia constant. Ho veus, ho retens, i, a vegades, ho utilitzes. El cas de les ‘causalitats gràfiques’, el concepte, va ser buscar elements que semblessin disseny gràfic, per poder-ho agrupar sota un projecte. Però aquesta metodologia és aplicable a tot el que ens passa.

A què et refereixes?
A mi m’agrada recordar una frase que vaig llegir en un llibre de David Carson, ‘All I did before design...’. Venia a dir que tot el què feia abans de dissenyar influïa en el seus treballs. Crec que tot allò què fem, llegim, veiem, parlem, decidim, ignorem... ens afecta, i també repercuteix en el nostre disseny. Per tant la cultura visual que podem adquirir no ve tant sols de la mateixa disciplina, sinó de tot allò que ens afecta. Pots troba inspiració/informació pel teu proper projecte sobre arquitectura mentre camines per un bosc, per exemple. Aquesta és la principal idea de la meva recerca. 

Al teu projecte veiem elements sovint erosionats pel temps, fets a mà, en definitiva bastant expressius. En canvi els cartells i postals de l’exposició segueixen un esquema més ‘rígid’, ens pots explicar el perquè?
Aquest ha estat potser el major dubte durant tot el procés, quan vaig presentar per primera vegada aquest projecte ja vaig optar per un disseny clar i entenedor. Tot i que els elements publicitaris, postal i cartell, tenen alguna aclucada d’ullet al procés d’impressió com la inclusió de màcules, proves d’impressió, o elements sense tallar. El disseny global és bastant sobri per conduir l’espectador cap als veritables protagonistes, les imatges. L’altra dia vaig sentir una definició de la literatura de Jorge Luis Borges on deia que ‘la literatura es orden y aventura’. Aquesta mateixa frase la feia servir César Luis Menotti per definir el futbol. I potser també serviria per definir el disseny d’aquesta exposició: orden, disseny dels elements publicitaris/informatiu, i aventura, casualitats.

El què fas, doncs, ho consideres art o disseny?
Bé, primer de tot et diré  que no m’espanta la paraula ART. A vegades hi ha dissenyadors que se’n volen desmarcar, i creen el seu propi univers al voltant dels seus treballs buscant justificacions del què fan. 
Sincerament, crec que mai apareixerà  una resposta absoluta. És molt interessant conèixer els punts de vista d’artistes i dissenyadors, crec que aquesta pregunta és rica per culturitzar-nos sobre la història del disseny i l’art, tot i que mai ens posarem tots d’acord. 
Posem pel cas que el disseny és disseny, i la fotografia és una disciplina artística. Jo utilitzo l’exemple de la fotografia d’Alberto Korda, el famós retrat del Che Guevara. Aquella estampa s’ha convertit en una icona del segle XX. S’ha reproduït fins a la sacietat, s’ha utilitzat en un munt d’aplicacions, i té uns valors innegables. No comunica més que molts dissenys dels que veiem cada dia pel carrer? I recordem que no és disseny, és fotografia!
Tornant al què em preguntaves, et diré que jo em dedico a la comunicació visual, si l’art m’ajuda a crear un bon disseny, i per tant, a comunicar bé, benvingut sigui.

També veiem que et dediques a la fotografia, una altra dualitat, et consideres un dissenyador o un fotògraf?
Em considero un dissenyador, fins hi tot quan fotografio. Composició, color, forma. Tornem a ser al cap del camí. El missatge és allò important, la intenció de comunicar és el nucli dels meus projectes. El camí per arribar-hi és un sistema i prou. 

Quan vas decidir fer-te dissenyador gràfic?
Amb el temps t’adones que moltes de les coses que fas et condueixen cap a la comunicació visual. Faig el que més m’agrada, des de que a l’escola primària publicava dibuixos a la revista trimestral, fins a la meva feina d’ara. Quan puc ho faig com més m’agrada, voltant, trepitjant el carrer, parlant amb la gent, llegint, etc. potser més que un sistema establert i rígid, és una actitud, crec molt en la ètica i el compromís de la nostra feina.

Has pensat en editar un llibre? Algun tipus de recull de fotografies, per exemple...

Al 2005, quan vaig començar amb aquest projecte, vaig crear un llibre com a projecte final de la meva carrera. Ara té forma d’exposició física, i fins hi tot hi ha alguna cosa multimèdia a la meva pàgina web. Crec que és un concepte ric, que ens pot portar a adoptar més d’una forma. No et negaré que m’agradaria fer un llibre, però per això encara falta. Crec que he de continuar fent arxiu, i sobretot seguir treballant.